La gent acostuma a usar diferents programes juntament
amb diferents sistemes operatius.
iTunes? Ha de ser amb l'Apple OSX.
Office XP? Ha de ser amb un sistema operatiu de Microsoft.
OpenOffice.org? Ha de ser amb Linux.
Ha de ser?
Si heu llegit fins aquí, potser us haureu preguntat "I per què no puc usar qualsevol programa que m'agradi amb el meu maquinari?"
Bona pregunta.
En principi és possible usar gairebé qualsevol programa conjuntament amb qualsevol sistema operatiu. Pot haver-hi algunes qüestions tècniques a resoldre, però en general, aquestes són molt més fàcils de resoldre que les qüestions legals.
El principal obstacle que us impedeix usar un programa de qualsevol manera que vulgueu, o modificar-lo de manera que pugui usar-se conjuntament amb altres sistemes operatius, ve imposat pel programador. A l'usar un programa, esteu acceptant seguir les regles del programador (l'anomenada llicència), fins i tot encara que no hagueu signat cap acord.
Si el programa que esteu usant és programari lliure, podeu usar-lo de la forma que vulgueu, juntament amb la vostra elecció de maquinari i de sistema operatiu. Aquesta flexibilitat és una característica del programari lliure. Amb el programari lliure, les úniques qüestions a resoldre són les qüestions tècniques, i l'única pregunta que necessiteu fer-vos és "Algú ha fet una versió d'aquest programa adaptada al meu maquinari i al meu sistema operatiu?"
Un bon exemple de tot això és el programa OpenOffice.org inclós en aquest CD. El CD conté dues versions del programa, una versió per a Linux i una versió per a Windows. La versió Linux està disponible a l'arrencar la Snøfrix, mentres que la versió Windows pot instal·lar-se al vostre disc dur. També existeix una versió Mac OS X, però no s'ha inclós per manca d'espai.
A diferència de l'OpenOffice.org, el Microsoft Office no és programari lliure, i no està disponible per a tots els sistemes operatius. Ningú llevat de Microsoft pot fer modificacions al programari de Microsoft, perquè el codi font és secret. El Microsoft Office només existeix per a usuaris dels sistemes operatius Windows i Apple, però no per a Linux.
I per què no? No hi cap raó tècnica perquè el Microsoft Office no estigui disponible per a Linux. De fet tampoc és una raó de bons negocis, ja que és prou clar que hi hauria gent disposada a pagar per aquest programa, fins i tot entre els usuaris de Linux. L'única explicació possible és que Microsoft està lluitant per a mantenir la seva posició de monopoli [1] [2] al sector del programari. Per a fer això, ha de lligar els seus usuaris al sistema operatiu Windows. Si els programes de Microsoft puguessin còrrer sobre un sistema operatiu Linux, els usuaris d'ordinadors es tornarien molt menys depenents dels productes de Microsoft.
Potser no esteu interessats a fer còrrer Microsoft Office sobre Linux. Però segurament no posarieu cap objecció a pagar menys diners pel Microsoft Office? Potser mai no us heu comprat el Microsoft Office per la senzilla raó de que és massa car? Un important efecte colateral del monopoli de Microsoft és el preu exagerat del paquet Office.
Si useu el paquet Office, haurieu de mirar-vos amb deteniment el paquet OpenOffice.org inclós amb aquest CD. OpenOffice.org és un programa valuós, no només perquè no costa res, no només perquè és compatible amb el Microsoft Office, sino sobretot perquè utilitza formats de fitxer oberts. Quan tothom accepta usar el mateix format de fitxer, se'l anomena un estàndard obert.
Què és un estàndard obert? Un estàndard obert significa que fins i tot si tu tens un programa de correu electrònic del meu, podràs llegir el correu que jo t'enviï, perquè existeix un acord internacional sobre com s'ha de formatar el correu electrònic [3]. No ens cal saber res sobre els programes de correu electrònic de l'altre, només cal que ens posem d'acord en el format d'un missatge. Els estàndards oberts garanteixen que programes diferents poden cooperar entre si. No hi cap problema en usar conjuntament programari comercial i programari lliure, si usem estàndards oberts.
Imagineu-vos que us envio un document que és illegible, i que us suggereixo que heu d'usar un programa especial per a "desbloquejar" el missatge que us he enviat! Fins i tot si heu estat d'acord de fer-ho així, probablement estareu empipat. Un sistema d'aquest tipus dificulta la comunicació i la cooperació. Però això passa cada dia! Cada dia, la gent compra sistemes especials per a llegir els seus propis documents. A diferència dels correus electrònics que rebeu, un document de Word (en format .doc) és de fet un document secret que ha de ser "desbloquejat" abans de que el pugueu llegir No hi ha un acord international sobre el format dels documents Office, com el que existeix pel correu electrònic.
Si us preguntéssiu quans diners han invertit els governs i les empreses en ensenyar a la gent com escriure documents secrets, i ho comparéssiu amb la quantitat de diners gastada en promoure estàndards oberts - insistint en el format de fitxer obert (.sxw) ofert per l'OpenOffice.org, per exemple, o donant suport als programadors que fan l'OpenOffice.org - el resultat seria xocant embarassós. No obstant això, la majoria de gent encara està més obsessionada amb la "necessitat" de llegir el format secret .doc que en promoure els estàndards oberts.
Potser esteu pensant que això no us afecta. Al cap i a la fi, vosaltres no heu creat els programes ni heu creat els estàndards! Però sou vosltres els que decidiu quins programes usareu. I ningú us pot impedir usar programari lliure amb formats de fitxer oberts!
Amb el programari lliure, ja no depeneu d'un únic venedor. Ja no tornareu a llogar el vostre programari, sino que el posseïreu. No hi ha cap programa perfecte, però crec que aquells individus i organitzacions que comencen a usar programari lliure avui tindran menys problemes i despeses durant les seves futures actualitzacions de programari.
Esperem que aquest CD us convencerà de que el món del programari lliure té molt a oferir. Programari lliure no és necessàriament el mateix que Linux. El paquet OpenOffice.org d'aquest CD és programari lliure, amb formats de fitxer oberts, i pot còrrer sobre Windows. Aquest és potser el millor argument per a usar programari lliure: el programari lliure és programari flexible.